Activació IC Dia 7

Passada la primera setmana, quan ja em trobava en un moment confortable, m'ha tocat el canvi de programa. Nous sons indesxifrables i emprenyadors que, a sobre, em resten capacitat per entendre la veu humana. Acabo el dia, doncs, amb mal de cap i les celles arrufades. No val adormir-se, no val conformar-se, però com n'és de temptador. 

 Així funciona l'implant coclear (video)

Demà millor, de ben segur. Seguim. 

(matge extreta del blog http://elorigendelacufeno.blogspot.com.es/)

Activació IC Dia 6

La còclea de la nostra oïda té forma d'espiral àuria. 

A la natura es pot trobar aquest disseny amb freqüència: els cargols, les llavors en espiral, la banya dels moltons, la cua del cavallet de mar, les fulles de les falgueres en creixement, la molècula de l'ADN, les ones que trenquen a la platja, els tornados, les galàxies...

La representació dels quadrats dels números de la seqüència de Fibonacci (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144...) en la qual cada nou element s'obté sumant els dos anteriors té la mateixa distribució. Si es divideix un número per l'anterior al mateix, el resultat sempre s'assembla molt al número auri, o nombre d'or (Φ=1,618...). S'apropa més com més grans són els dos nombres dividits. Es diu que manté la proporció àuria, també anomenada proporció divina. 

I, evidentment, no té res a veure, però m'agraden els números, la meva bonica còclea és la protagonista de la meva vida aquests dies i la meva iaia es deia Àurea. 

(la imatge real de la còclea pertany a aquesta pàgina http://liceu.uab.es/~joaquim/phonetics/fon_percept/audicio/audicion.html)
(la representació de la seqüència de Fibonacci d'aqui http://abundanciaamoryplenitud.blogspot.com.es/)

Esta entrada participa en la Edición 8.5 del Carnaval deMatemáticas, cuyo anfitrión es, en esta ocasión Santi García (@SantiGarciaCC) desde http://raizde2.es/entradas/ . Claramente con claro afán de participación, porque ni este es un blog de mates, ni casi se puede denominar blog; la entrada pretende ser sencilla y corta, y los post que se presentan juegan, más que evidentemente, en otra liga. Pero bueno, me gusta la iniciativa y me apetece aportar mi infinitesimal grano de arena. Para más dificultad está en catalán, pero también soy muy fan del traductor. 

Activació IC Dia 5

Tv3 va programar un documental sobre ciborgs, i hi sortia un programador informàtic alemany amb dos implants coclears. Em va agradar que la seva definició de la percepció del so fos "tot sona una mica esfèric, una mica com si fos tecno", coincidim, encara que ho explica millor que jo ; També diu que t'acabes acostumant i que vol aconseguir programar els seus implants ell mateix, perquè vol explorar els límits, com ara ser capaç de "sentir" els ratpenats. Ara per ara jo sóc més mesurada en els meus desitjos, amb la primera part de la frase anterior ja faria. 

Moltes persones que surten al documental es modifiquen per explorar, per investigar, per gaudir d'una percepció superior. Em costa imaginar-me passant per quiròfan per gust. La inserció de l'implant coclear va anar bé, però ho vaig passar força malament els primers dies. De fet, hi ha qui ho fa per motius estètics i jo tampoc ho faria. Això sembla una mica més friky, però trobo que ve a ser el mateix... 

Ara que les investigacions per pal·liar malalties com el Parkinson, l'alzheimer, per fer bategar un cor danyat, etc. són molt esperançadores. Estalviaran, si tenen èxit, tant patiment!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/ciborgs-entre-nosaltres-a-sense-ficcio/video/5674976/

Avui he sentit el vent en els dos sentits i amb el dos sentits possibles. Valguin totes les redundàncies, les esfèriques i tot. 

(imatge extreta del blog: http://dreamscatchers.blogspot.com.es/)

Activació IC Dia 4

A la foto la part interna de l'implant que porto sota de la pell una mica més a dalt de l'orella. Els cables amb aquesta forma tan "caragolistica" estan inserits a la còclea. Aquí es reben els sons i es transformen en impulsos elèctrics que el meu cargol i el meu cervell  estan aprenent a descodificar. Té un imant que atrau la part externa de manera que quan s'apropa queda col·locada de la manera adequada. Si es mou una mica ja no funciona. 

Com que encara tinc la zona inflamada, la distància entre els dos imants no és prou petita perquè l'atracció sigui suficient. Em cau sovint, o se m'enganxa a una superfície metàl·lica en el moment menys inesperat. És un risc perquè es podria fer malbé, així que la logopeda em va recomanar que em tallés els cabells tan curts com pogués mentre no baixa la inflamació. 

Així que m'he anat a rapar a l'1, i m'ha quedat un look molt de l'estil de l'Ann Lenox. :Aixx, dos dies, dos referencies a música. Quines ganes!

"Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree?

I travel the world

And the seven seas,

Everybody's looking for something."

Noves adquiscions: so de les tecles de l'ordinador quan escric, soroll ensodidor de l'aspiradora :P 

(Foto extreta del blog http://maijivi.blogspot.com.es/)

Activació IC Dia 3

Hi han instal·lat quatre programes, a l'implant. Aquesta primera setmana tinc el programa 1, que suposo que és fluixet. El so d'ambient no és gaire fort, però no hi estic acostumada. Fins ara, i fa molts anys, havia de ser un soroll fort o d'una gravetat determinada perquè el sentís. Per exemple jo podia estar llegint tranquil·lament mentre al meu costat algú sentia música o mirava la tele. Ara no, ja no el puc obviar. La música, les converses, la tele... és un so constant però que no entenc i que ja no sé discriminar. El resultat és que, al cap d'una estona, m'atabala i voldria desconnectar-me. No, no ho faig perquè forma part de la rehabilitació, em toca acostumar-me.

Les veus segueixen igual, la meva també. Visc a Kraftwert "Automatic robot" ;) . El nivell de comprensió millora molt, per això. Seguim. 

Activació IC Dia 2

Cada vegada que es posa en marxa l'aparell torno a sentir aquell soroll estrany, fins que reconec un so conegut o una veu, i com màgicament, es silencia.

He reconegut sons nous: l'aigua rajant de l'aixeta, els ocells ;), l'intermitent del cotxe... La música no la sento, només l'acompanyament, així que totes les cançons sonen semblants. Tot i això, encara que hi hagi música ambiental, puc mantenir una conversa. 

M'ha passat una cosa sorprenent i preciosa. Estava a una terrassa parlant amb el meu fill i un nen d'uns dos anys se'ns ha acostat, seguit de la seva àvia, que feia els possibles per allunyar-lo. Però ell estava encaparrat a quedar-se al nostre costat. M'ha volgut parlar però jo no l'entenia. Tota l'estona repetia una paraula que no podia desxifrar. El meu fill, després d'unes quantes tentatives, m'ha mostrat que m'estava dient "taladro". I al petit li ha canviat la cara quan ha vist que, finalment, l'he entès. És tan curiós!, el nen m'estava dient la paraula més difícil que sap dir. Quin "regalasu", precisament per mi en aquests dies. Li he explicat que a mi també m'agraden molt les eines, que sóc filla d'un fuster i hem hagut de marxar. Però tant ell com jo ens hem separat més contents :)

(imatge extreta de la pàgina web: http://www.twenga.es/)