A la foto la part interna de l'implant que porto sota de la pell una mica més a dalt de l'orella. Els cables amb aquesta forma tan "caragolistica" estan inserits a la còclea. Aquí es reben els sons i es transformen en impulsos elèctrics que el meu cargol i el meu cervell estan aprenent a descodificar. Té un imant que atrau la part externa de manera que quan s'apropa queda col·locada de la manera adequada. Si es mou una mica ja no funciona.
Com que encara tinc la zona inflamada, la distància entre els dos imants no és prou petita perquè l'atracció sigui suficient. Em cau sovint, o se m'enganxa a una superfície metàl·lica en el moment menys inesperat. És un risc perquè es podria fer malbé, així que la logopeda em va recomanar que em tallés els cabells tan curts com pogués mentre no baixa la inflamació.
Així que m'he anat a rapar a l'1, i m'ha quedat un look molt de l'estil de l'Ann Lenox. :Aixx, dos dies, dos referencies a música. Quines ganes!
"Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree?
Who am I to disagree?
I travel the world
And the seven seas,
Everybody's looking for something."
Noves adquiscions: so de les tecles de l'ordinador quan escric, soroll ensodidor de l'aspiradora :P
(Foto extreta del blog http://maijivi.blogspot.com.es/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada