dimecres, 12 de juliol del 2017

Activació IC Dia 17



Ahir vaig haver d'anar al metge de capçalera, de família crec que li diuen ara, per tal de revisar la baixa laboral. Com que no vaig sovint al metge, més de manera puntual quan tinc una urgència, ni tan sols la coneixia. De fet, cada vegada que hi he d'anar tinc un metge diferent.



Justament ahir feia 29 anys que treballo a l'Ajuntament. No he agafat mai baixes de llarga durada, tret els parts i les intervencions mèdiques. Cada any cau alguna grip, o alguna pujada al·lèrgica de les fortes, de tant en tant un esquinç. Però jo he anat a treballar amb febre, amb crisi de migranya, rajant aigua pel nas i els ulls i amb escaiola. He passat els moments més difícils de la meva vida al peu del canó. Potser tot això no ho pot saber la metgessa que em va "visitar" ahir. 


Tot i que sortia a avisar als pacients de l'ordre per entrar a la consulta, quan va arribar el meu cas va cridar-me des de la seva taula. Evidentment jo no vaig sentir que deia el meu nom i em va avisar un altre usuari, amb un gest i una mirada que ho deien tot, per cert. Quan vaig entrar la doctora consultava el seu mòbil. Què vols?, em va preguntar. Sorpresa pel to i la situació li vaig dir vinc a renovar la baixa. I per què és aquesta baixa?. M'hi han col·locat un implant coclear. L'ordinador deu ser d´atrezzo.

És la primera vegada que parlo amb ella després de l'operació. És la "meva" doctora i no es va interessar gens ni mica de com ha anat la intervenció, de com està la cicatriu, de si encara tinc inflamació, de si em marejo, de si sento bé... res. Ni es va aixecar a mirar ni va fer cap pregunta al respecte. Quan tens visita amb l'especialista? Bé, has de tornar el 15 d'agost a renovar la baixa

Li dic, el 15 d'agost? No puc marxar de vacances? I, amb una hostilitat injustificada em va deixar anar: No pots anar de vacances, si vols fer vacances torna a treballar!

Oletú! El 15 d'agost és festiu, l'ambulatori està tancat, obren només per urgències a la tarda. Ja m'ho penso que potser sí que cal que hi vagi. De fet no tinc plans de marxar enlloc, ho vaig dir de broma. Però tot plegat em va fer sentir malament, com si m'estès aprofitant, com si tot plegat fos una ximpleria. Tinc intenció d'allargar aquesta baixa tant com sigui possible per tal de tornar a treballar quan estigui en condicions físiques i anímiques adequades per fer-ho. L'última paraula sobre el punt en el qual es troba la rehabilitació la tenen els metges que m'atenen.

Per desgràcia entre malalties pròpies i, sobretot, dels meus pares, he tingut prou contacte amb metges i infermeres, la majoria grans professionals i de tracte exquisit. A més sóc funcionaria i les he vist de tots colors en l'atenció al públic. Però trobo que en última instància l'amabilitat i l'empatia sempre depenen de la persona, tingui l'ocupació que tingui: metgessa, infermer, escombraire, administratiu o pilot de coets. 

"Si pots curar, cura; si no pots curar, alleuja i si no pots alleujar, consola"

I com que va de sistema sanitari, vull escriure com n'estic d'agraïda d'haver estat implantada pel sistema de sanitat pública. Un implant és caríssim i es realitza un estudi molt seriós per determinar quines persones en rebran un cada any. Els nens van primer, lògicament i, en els casos que és possible, es realitza la implantació bilateral. Hi ha coses que funcionen, i és gràcies a persones que les fan funcionar. 

(foto extreta de la pàgina https://www.dreamstime.com)

divendres, 7 de juliol del 2017

Activació IC Dia 13




Ahir vaig anar al cine a veure la peli "Aurora". P entretinguda, però em va agradar més "Estiu1993". Al cine vaig sempre a veure VOSE. Per gust i per necessitat. Aurora és francesa, així que tot i que sentia que parlaven no vaig poder determinar si entenia o no les paraules. El cas és que pel·lícula acaba amb la protagonista cantant "Mamy Blue" i els cors els vaig sentir perfectament. Devia haver-hi pol·len a la sala perquè vaig tenir un atac d'al·lèrgia

Mamy Blue  (vídeo)

Vaig sortir de la sala "de subidón" i vaig començar a buscar al YouTube cançons que volia tornar a sentir, tot i que m'havia promès a mi mateixa que m'ho prendria amb calma. "Romance Anónimo" amb guitarra clàssica, força bé. "Mediterráneo" de Serrat força malament. La seva veu no sona igual, la música és com si sentís cada instrument per separat, com si no pogués sentir el conjunt harmònic . Aix, la pol·linització en ple estiu. Amb afany de no tancar la cerca sense un èxit vaig provar Silvia Perez Cruz "Paraules d'amor". Tampoc. Va, una instrumental "Over the rainbow" dels Piano Guys. Només l'acompanyament del Violoncel, sort que el vídeo és preciós i genera bon rotllo només mirar-lo. Torno a la casella de sortida: A poc a poc i bona lletra. 

Over the rainbow (vídeo)

Sons redescoberts aquests dies: el miol de la Nera, el pip que m'avisa que m'he deixat les llums del cotxe enceses, el constant lladruc d'un pobre gos que es passa el dia al balcó prop de casa meva i que em ressona com un tro...


I ja que va de música, sembla que el motiu de la sordesa de Beethoven era l'otosclerosi. 

dimarts, 4 de juliol del 2017

Activació IC Dia 10



Potser sembla que faig broma, però l'oïda on m'han fet l'implant és la bona. 


Des de ben petita vaig tenir otitis de repetició a l'esquerra. Vaig passar molts anys amb tractament d'antibiòtic alternant la via: injectat, en gotes directament a l'orella o en comprimits, ininterrumpudament i cada vegada més forts, amb l'objectiu de curar l'infecció, sense èxit. Va esdevenir crònica.

Tinc un colesteatoma, que diu que és un tumor benigne perquè no és cancerigen, però a mi em sembla força dolentot. S'adhereix a l'ós que separa la cavitat auditiva del cervell i, amb el temps el perfora. Pot causar paràlisi facial, meningitis i la mort. L'antibiòtic no el cura, en tot cas ajuda en el cas de les infeccions puntuals. El colesteatoma s'ha d'operar. A mi em van operar per primera vegada amb 5 anys, i llavors vaig perdre gairebé tota l'audició. Després m'han repetit la intervenció amb 25 i 45 anys. Probablement arribarà un moment que hauran de tornar a fer neteja. El control actual de la malaltia és mantenir seca la zona, lliure d'infecció, evitar refredats i micro aspiració de la cavitat. I té tota la pinta de ser hereditari, perquè el meu pare va passar per quiròfan dues vegades pel mateix motiu, i la meva tieta també.

L'Óscar Wilde (1854-1900) va morir d'un colesteatoma. El seu pare era otorinolaringòleg i operava aquestes afeccions, però ell va resultar desheretat, en el pitjor dels sentits, perquè el van condemnar per homosexual. Un germà seu sí que va gaudir de l'amor patern i va superar la mateixa malaltia. A en Wilde, casat i pare de dos fills, el van ficar a la presó per la seva conducta indecent. Hi va sortir força malament, i va morir sol i en la més extrema pobresa. Com que sembla que no era prou, el motiu de la mort va ser durant molts anys meningitis causada per la Sífilis, que colava com a càstig diví, però finalment es va determinar que realment la meningitis va ser causada pel colesteatoma. Ja ho devia saber el Sr. Wilde que si qui t'ha d'explicar no et tolera, no sortiràs pas ben parat. 

He estat sorda profunda de l'oïda esquerra tota la vida, però jo no ho he notat gaire, no he sentit mai bilateralment i aquesta ha estat la meva realitat, no podia comparar amb res. Potser ara sí que miro enrere i hi veig coses, però no n'era conscient. De fet només la gent propera ho sabia. 

I resulta que ambdues orelles tenen otoesclerosis, i aquest es el motiu que la dreta hagi perdut progressivament l'audició. L'esquera també, però ella ni sent ni pateix. D'aquesta malaltia no he fet investigació encara. Hauré de trobar algun/a personatge cèlebre per donar glamur a aquesta part del meu historial mèdic. No sigui dit. 

(l'imatge de Wilde és d'aquesta pàgina http://bigthink.com/think-tank/is-a-pardon-due-for-oscar-wilde)

dilluns, 3 de juliol del 2017

Activació IC Dia 9



Els sons de la natura són menys invasius, l'aigua baixant pel riu, els ocells al bosc, el vent movent les fulles.... Fàcils de reconèixer i de gaudir. M'hi vull quedar. Res a veure amb la ciutat, i no només per la contaminació acústica derivada de l'activitat humana, que també. Què diferents els ocells engabiats que criden més que cantar, o la superpoblació de cotorres als parcs urbans que genera un soroll insofrible. Miris per on miris, sentis per on sentis, es fa evident la irresponsabilitat de la nostra espècie.


(imatge extreta del blog http://bukanmahasiswa.blogspot.com.es/)