Els dies passen ràpidament. Normalment no me n'adono que porto l'IC,
només al matí quan l'activo i a la nit quan el trec i l'introdueixo al
deshumidificador. Forma part de la meva rutina i no varia tant de quan
portava l'audiòfon. I estic oblidant com eren les veus abans. Suposo que
estem programats per adaptar-nos al medi i és una qüestió de
supervivència que els nous records auditius substitueixin els antics. No
em queixo, ja no em fa tanta pena.
Vaig anar a la revisió i em van introduir nous programes. Es veu que tot va bé. Audiometries amb l'IC activat per veure quin nivell d'audició vaig adquirint i "a pèl" . No hi ha cap reste auditiu a l'orella dreta i l'esquerra el té cada vegada més amagat a les profunditats. Tot tal com era d'esperar.
Sembla que el fet que alguns sons siguin més molestos i que no els pugui obviar té a veure amb la novetat. El meu cervell encara no els reconeix com a sons coneguts i els tracta com una cosa desconeguda que cal controlar. Qüestió de temps: paciència.
El tema piles és curiós. La Llei de Murphi es compleix sempre. Si se t'ha d'acabar una pila ja pots comptar que s'acabarà en el moment menys adequat. Ja em passava abans que les piles duraven 15 dies, ara que estadísticament és més probable perquè no duren més de 24 hores, s'acaba en el pitjor moment sí o sí. Només cal fer-se a la idea que serà així, i deixar-se sorprendre pel destí. Una estoneta abans de buidar-se del tot la bateria avisa, no he cronometrat quanta estona queda. Cada vegada penso "va, que em donarà temps" i sempre és que no. Si canviar-li la pila petitona a l'audiòfon no es pot fer de manera discreta, treure l' IC i substituir la bateria o fer l'operació de canvi de piles, crida l'atenció de tothom. Qui va dir vergonya?
Els d'Apple, que tenen un bon ull comercial, han adaptat el nou Iphone 7 al software dels implants coclears de la marca Cochlear. Es poden connectar automàticament i sense fils. La mala notícia és que únicament seran compatibles amb la generació Nucleus7 i el meu és un Nucleus6. Mirant la part positiva m'estalviaré la despesa de comprar un Iphone 7. La negativa és la de sempre: no és un tema de salut, és un tema de consum. L'Implant és molt car, els recanvis són caríssims i, a més, tot entra dintre de la dinàmica consumista de la qual sembla impossible sortir-ne. Per la meva part he comprat un cable que em permetrà connectar amb el mòbil i aparells multimèdia, però encara no em funciona gaire bé. Més paciència.
Vaig anar a la revisió i em van introduir nous programes. Es veu que tot va bé. Audiometries amb l'IC activat per veure quin nivell d'audició vaig adquirint i "a pèl" . No hi ha cap reste auditiu a l'orella dreta i l'esquerra el té cada vegada més amagat a les profunditats. Tot tal com era d'esperar.
Sembla que el fet que alguns sons siguin més molestos i que no els pugui obviar té a veure amb la novetat. El meu cervell encara no els reconeix com a sons coneguts i els tracta com una cosa desconeguda que cal controlar. Qüestió de temps: paciència.
El tema piles és curiós. La Llei de Murphi es compleix sempre. Si se t'ha d'acabar una pila ja pots comptar que s'acabarà en el moment menys adequat. Ja em passava abans que les piles duraven 15 dies, ara que estadísticament és més probable perquè no duren més de 24 hores, s'acaba en el pitjor moment sí o sí. Només cal fer-se a la idea que serà així, i deixar-se sorprendre pel destí. Una estoneta abans de buidar-se del tot la bateria avisa, no he cronometrat quanta estona queda. Cada vegada penso "va, que em donarà temps" i sempre és que no. Si canviar-li la pila petitona a l'audiòfon no es pot fer de manera discreta, treure l' IC i substituir la bateria o fer l'operació de canvi de piles, crida l'atenció de tothom. Qui va dir vergonya?
Els d'Apple, que tenen un bon ull comercial, han adaptat el nou Iphone 7 al software dels implants coclears de la marca Cochlear. Es poden connectar automàticament i sense fils. La mala notícia és que únicament seran compatibles amb la generació Nucleus7 i el meu és un Nucleus6. Mirant la part positiva m'estalviaré la despesa de comprar un Iphone 7. La negativa és la de sempre: no és un tema de salut, és un tema de consum. L'Implant és molt car, els recanvis són caríssims i, a més, tot entra dintre de la dinàmica consumista de la qual sembla impossible sortir-ne. Per la meva part he comprat un cable que em permetrà connectar amb el mòbil i aparells multimèdia, però encara no em funciona gaire bé. Més paciència.
(imatge de la pàgina http://www.hear-it.org )
