Potser sembla que faig broma, però l'oïda on m'han fet l'implant és la bona.
Des de ben petita vaig tenir otitis de repetició a l'esquerra. Vaig passar molts anys amb tractament d'antibiòtic alternant la via: injectat, en gotes directament a l'orella o en comprimits, ininterrumpudament i cada vegada més forts, amb l'objectiu de curar l'infecció, sense èxit. Va esdevenir crònica.
Tinc un colesteatoma, que diu que és un tumor benigne perquè no és cancerigen, però a mi em sembla força dolentot. S'adhereix a l'ós que separa la cavitat auditiva del cervell i, amb el temps el perfora. Pot causar paràlisi facial, meningitis i la mort. L'antibiòtic no el cura, en tot cas ajuda en el cas de les infeccions puntuals. El colesteatoma s'ha d'operar. A mi em van operar per primera vegada amb 5 anys, i llavors vaig perdre gairebé tota l'audició. Després m'han repetit la intervenció amb 25 i 45 anys. Probablement arribarà un moment que hauran de tornar a fer neteja. El control actual de la malaltia és mantenir seca la zona, lliure d'infecció, evitar refredats i micro aspiració de la cavitat. I té tota la pinta de ser hereditari, perquè el meu pare va passar per quiròfan dues vegades pel mateix motiu, i la meva tieta també.
L'Óscar Wilde (1854-1900) va morir d'un colesteatoma. El seu pare era otorinolaringòleg i operava aquestes afeccions, però ell va resultar desheretat, en el pitjor dels sentits, perquè el van condemnar per homosexual. Un germà seu sí que va gaudir de l'amor patern i va superar la mateixa malaltia. A en Wilde, casat i pare de dos fills, el van ficar a la presó per la seva conducta indecent. Hi va sortir força malament, i va morir sol i en la més extrema pobresa. Com que sembla que no era prou, el motiu de la mort va ser durant molts anys meningitis causada per la Sífilis, que colava com a càstig diví, però finalment es va determinar que realment la meningitis va ser causada pel colesteatoma. Ja ho devia saber el Sr. Wilde que si qui t'ha d'explicar no et tolera, no sortiràs pas ben parat.
He estat sorda profunda de l'oïda esquerra tota la vida, però jo no ho he notat gaire, no he sentit mai bilateralment i aquesta ha estat la meva realitat, no podia comparar amb res. Potser ara sí que miro enrere i hi veig coses, però no n'era conscient. De fet només la gent propera ho sabia.
I resulta que ambdues orelles tenen otoesclerosis, i aquest es el motiu que la dreta hagi perdut progressivament l'audició. L'esquera també, però ella ni sent ni pateix. D'aquesta malaltia no he fet investigació encara. Hauré de trobar algun/a personatge cèlebre per donar glamur a aquesta part del meu historial mèdic. No sigui dit.
(l'imatge de Wilde és d'aquesta pàgina http://bigthink.com/think-tank/is-a-pardon-due-for-oscar-wilde)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada