Activació IC Dia 17

Ahir vaig haver d'anar al metge de capçalera, de família crec que li diuen ara, per tal de revisar la baixa laboral. Com que no vaig sovint al metge, més de manera puntual quan tinc una urgència, ni tan sols la coneixia. De fet, cada vegada que hi he d'anar tinc un metge diferent.

Justament ahir feia 29 anys que treballo a l'Ajuntament. No he agafat mai baixes de llarga durada, tret els parts i les intervencions mèdiques. Cada any cau alguna grip, o alguna pujada al·lèrgica de les fortes, de tant en tant un esquinç. Però jo he anat a treballar amb febre, amb crisi de migranya, rajant aigua pel nas i els ulls i amb escaiola. He passat els moments més difícils de la meva vida al peu del canó. Potser tot això no ho pot saber la metgessa que em va "visitar" ahir. 

Tot i que sortia a avisar als pacients de l'ordre per entrar a la consulta, quan va arribar el meu cas va cridar-me des de la seva taula. Evidentment jo no vaig sentir que deia el meu nom i em va avisar un altre usuari, amb un gest i una mirada que ho deien tot, per cert. Quan vaig entrar la doctora consultava el seu mòbil. Què vols?, em va preguntar. Sorpresa pel to i la situació li vaig dir vinc a renovar la baixa. I per què és aquesta baixa?. M'hi han col·locat un implant coclear. L'ordinador deu ser d´atrezzo.

És la primera vegada que parlo amb ella després de l'operació. És la "meva" doctora i no es va interessar gens ni mica de com ha anat la intervenció, de com està la cicatriu, de si encara tinc inflamació, de si em marejo, de si sento bé... res. Ni es va aixecar a mirar ni va fer cap pregunta al respecte. Quan tens visita amb l'especialista? Bé, has de tornar el 15 d'agost a renovar la baixa. 

Li dic, el 15 d'agost? No puc marxar de vacances? I, amb una hostilitat injustificada em va deixar anar: No pots anar de vacances, si vols fer vacances torna a treballar!. 

Oletú! El 15 d'agost és festiu, l'ambulatori està tancat, obren només per urgències a la tarda. Ja m'ho penso que potser sí que cal que hi vagi. De fet no tinc plans de marxar enlloc, ho vaig dir de broma. Però tot plegat em va fer sentir malament, com si m'estès aprofitant, com si tot plegat fos una ximpleria. Tinc intenció d'allargar aquesta baixa tant com sigui possible per tal de tornar a treballar quan estigui en condicions físiques i anímiques adequades per fer-ho. L'última paraula sobre el punt en el qual es troba la rehabilitació la tenen els metges que m'atenen.

Per desgràcia entre malalties pròpies i, sobretot, dels meus pares, he tingut prou contacte amb metges i infermeres, la majoria grans professionals i de tracte exquisit. A més sóc funcionaria i les he vist de tots colors en l'atenció al públic. Però trobo que en última instància l'amabilitat i l'empatia sempre depenen de la persona, tingui l'ocupació que tingui: metgessa, infermer, escombraire, administratiu o pilot de coets. 

"Si pots curar, cura; si no pots curar, alleuja i si no pots alleujar, consola"

I com que va de sistema sanitari, vull escriure com n'estic d'agraïda d'haver estat implantada pel sistema de sanitat pública. Un implant és caríssim i es realitza un estudi molt seriós per determinar quines persones en rebran un cada any. Els nens van primer, lògicament i, en els casos que és possible, es realitza la implantació bilateral. Hi ha coses que funcionen, i és gràcies a persones que les fan funcionar. 

(foto extreta de la pàgina https://www.dreamstime.com)