Ahir vaig anar al cine a veure la peli "Aurora". Psé entretinguda, però em va agradar més "Estiu1993". Al cine vaig sempre a veure VOSE. Per gust i per necessitat. Aurora és francesa, així que tot i que sentia que parlaven no vaig poder determinar si entenia o no les paraules. El cas és que pel·lícula acaba amb la protagonista cantant "Mamy Blue" i els cors els vaig sentir perfectament. Devia haver-hi pol·len a la sala perquè vaig tenir un atac d'al·lèrgia.
Mamy Blue (vídeo)
Vaig sortir de la sala "de subidón" i vaig començar a buscar al YouTube cançons que volia tornar a sentir, tot i que m'havia promès a mi mateixa que m'ho prendria amb calma. "Romance Anónimo" amb guitarra clàssica, força bé. "Mediterráneo" de Serrat força malament. La seva veu no sona igual, la música és com si sentís cada instrument per separat, com si no pogués sentir el conjunt harmònic . Aix, la pol·linització en ple estiu. Amb afany de no tancar la cerca sense un èxit vaig provar Silvia Perez Cruz "Paraules d'amor". Tampoc. Va, una instrumental "Over the rainbow" dels Piano Guys. Només l'acompanyament del Violoncel, sort que el vídeo és preciós i genera bon rotllo només mirar-lo. Torno a la casella de sortida: A poc a poc i bona lletra.
Over the rainbow (vídeo)
Sons redescoberts aquests dies: el miol de la Nera, el pip que m'avisa que m'he deixat les llums del cotxe enceses, el constant lladruc d'un pobre gos que es passa el dia al balcó prop de casa meva i que em ressona com un tro...
I ja que va de música, sembla que el motiu de la sordesa de Beethoven era l'otosclerosi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada