Els sons de la natura són menys invasius, l'aigua baixant pel riu, els ocells al bosc, el vent movent les fulles.... Fàcils de reconèixer i de gaudir. M'hi vull quedar. Res a veure amb la ciutat, i no només per la contaminació acústica derivada de l'activitat humana, que també. Què diferents els ocells engabiats que criden més que cantar, o la superpoblació de cotorres als parcs urbans que genera un soroll insofrible. Miris per on miris, sentis per on sentis, es fa evident la irresponsabilitat de la nostra espècie.
(imatge extreta del blog http://bukanmahasiswa.blogspot.com.es/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada